Raydibaum omple de màgia l'Ateneu Arenyenc

Un moment de l'actuació, aquest divendres a l'Ateneu d'Arenys de Mar. Foto: Marta Pérez i Verge.

Raydibaum al complert van arribar al Cicle Fem Ateneu, a l'Ateneu d'Arenys de Mar, el passat divendres 6 de maig amb el segon disc que han publicat en català, Per fi Potser Demà, sota el braç. L'Ateneu Arenyenc, que va iniciar aquest Cicle al mes de març, es va anar omplint mica en mica fins arribar a la cinquantena de persones.

Per fi Potser demà (RGB Suports, 2011) és un disc potent, que ens explica tal i com ells diuen, històries diferents. Qui hagi pogut gaudir d'un concert en elèctric de Raydibaum (i qui encara no ho hagi fet des d'aquí li ho recomanem) haurà comprovat la força i l'energia que aquest grup desprèn a l'escenari. La màgia d'aquest concert a l'Ateneu era veure com podien arribar a plasmar tota aquesta potència en un acústic. I els dubtes (si es que havíen fet acte de presència en algun moment) van desaparèixer al mateix instant que els cinc components del grup van pujar a dalt l'escenari. Només veure'ls arribes a entendre que cada un d'ells és una peça feta exacte per encaixar en un únic mecanisme. Un mecanisme que funciona tot junt i on totes les peces avancen al mateix compàs.

Ens van oferir un repertori d'aproximadament una hora i mitja i durant el qual vam poder gaudir de la majoria de les cançons del seu darrer disc. També ens van obsequiar amb alguns temes del disc anterior, Manual de gènere catastròfic (RGB Suports, 2008), com Autopistes del meu cap, El pop ha mort, Aurora o Maleeixo el temps. Val a dir que aquesta última va ser molt ben rebuda entre el públic, que fins i tot es va animar a corejar algunes estrofes.

En definitiva, un cop més, Raydibaum va demostrar que són molt bons. Ells, les composicions que fan i la manera que tenen de tocar-les. A destacar la gran veu d'en Valen i les magnífiques aportacions de Pep Rius a la guitarra. Després d'aquest fantàstic concert l'únic que em queda dir a aquest gran grup, tal i com ells mateixos expressen en una de les seves cançons, és: "Quina sort que ets aquí i no hi ha res millor que pugui dir". I desitjar que tornin aviat, molt aviat. ISABEL GONZÁLEZ