El Monumental s'omple de la copla de Manolo Escobar

Satisfacció total i absoluta en les més de 200 persones que van acudir al Teatre Monumental el passat divendres per veure Manolo Escobar. El cantant de coples català és una de les grans icones de la música popular espanyola dels últims quaranta anys. Acompanyat del pianista Guillermo Marín i de l'acotador en escena Marc Rosich, Manolo Escobar va presentar el seu espectacle "De Manolo a Escobar", un repàs a la seva llarga trajectòria musical.

Escobar va saltar per sobre del seu darrer disc, "De puerto en puerto" i va descarregar el seu temari inacabable de hits històrics en dues parts. El cantant va recordar les seves arrels a Andalusia, la seva època d'emigrant andalús a Catalunya amb cançons com "Yo soy un hombre del campo" o "A Barcelona".

Del pasodoble a la rumba, de la balada a la copla, la música melòdica i d'estructura fàcil de Manolo Escobar recorda aquella nostàlgia de transistors antics i gales d'estiu, de cançons acaramelades i d'exhaltació permanent a la dona hispana amb temes com "La morena de mi copla" o de clàssics universals com "El porompero".

Els beneficis del recital anaven destinats a la Fundació Grup 3r Món de Mataró, ja que el primer recital d'Escobar va ser fa gairebé 50 anys a la capital de Maresme. Per tant, doble objectiu ressolt: gest solidari per una banda i sobretot, la nostàlgia musical, totalment saciada amb l'ofici conegut però no per això menys apreciable de Manolo Escobar. - Eloi Aymerich.

El so fàcil de Rafa Pons enganxa Privat

Rafa Pons, músic habitual a la programació de la Sala Privat va actuar i agradar sense complicacions el passat divendres. Davant d'un centenar d'espectadors Pons i la seva guitarra acústica es va acompanyar d'un teclista cinc estrelles com Joan Berenguer i un guitarra elèctrica, en un format senzill i al que va saber treure un excel·lent rendiment. Temes com "Filatélico" en són un clar exemple, un pop de mitjos temps en clau gamberra que li funciona de meravella.

El cantautor urbà és un clar exemple d'un moviment que a l'estela i sonoritat del rock comercial en castellà de McClan o Revolver han reinterpretat l'estil amb lletres sense grans pretensions i tornades enganxoses i rodones com "La niña de Getxo" o "Supongo".

Del blues a la balada pop, Rafa Pons va destilar un recital tranquil i melòdic, amb l'amplificador i distorsió justa i la poètica necessària. En procés de gravació del seu segon disc, el directe va sonar compactat i molt sòlid, lent però segur, un directe que sona a cosa gastada i radiofònica, però en tot cas, vàlida. La veu rogallosa del cantant i el so fàcil de les seves cançons li permeten tenir a Rafa Pons un espai musical propi.
- Eloi Aymerich

L'Orquestra de Cambra de Granollers exhibeix uns sentimentals Mozart i Haydn

Platea plena i pràcticament 300 persones per viure i escoltar el concert de l'Orquestra de Cambra de Granollers el passat dissabte. El conjunt vallesà és una de les grans orquestres en actiu de Catalunya, amb músics titulars de reconegut prestigi i un bagatge de concerts de primera línia. Les simfonies sentimentals van omplir el Foment d'atmosferes grandiloqüents i misterioses. De fet el concert pretenia també posar en escena el moviment literari "Sturm and Drang", traduïble al català com a "Tempesta i Passió", un moviment que va influenciar enormement a altres corrents artístiques, com ara la música. La voluntat d'expressar els sentiments i els indicis preromàntics van prendre a partir del 1770 a compositors com Mozart o Haydn, que van fragmentar amb el racionalisme clàssic que havia predominat fins llavors.

L'Orquestra de Cambra de Granollers es va plantar amb tot el seu arsenal musical. Sota la direcció de Francesc Guillén, que va portar la batuta amb elegància, hi va haver un conjunt musical excepcionalment nombrós, amb 8 violins, 3 violes, 3 trompes, 2 oboès, 2 fagots, 2 violoncels i 1 contrabaix. El repertori es va basar en obres com la Simfonia número 29 en la major de Mozart o la Simfonia fúnebre número 44 de Haydn en mi menor.

El concert, inclòs dins el VIè Cicle de Música Simfònica del Foment Mataroní, va deixar un excel·lent regust de boca. De vibratto a da cappo, el recital va ser sensible i de cinc estrelles, i de llarg del millor que passarà per Mataró aquest 2008. Extraordinària, de debò, la nit musical del passat dissabte.
- Eloi Aymerich

Vespre plujòs de punk-folk

En un vespre plujòs i fred i amb només sis persones de públic, la Comuna de l'Art va oferir el passat dissabte un concert en clau acústica de dues propostes underground: The Missing Leech i els Happy Band of Japan.

The Missing Leech és el nom artístic sota el que s'amaga el cantautor manresà Maurici Ribera, que practica un folk-punk sense contemplacions en anglès i català. Ribera ha crescut fora dels circuïts convencionals, sobretot a través de la cultura del MySpace, i ha aconseguit en pocs mesos esdevenir un fenomen: tocarà a la propera edició del Festival Primavera Sound de Barcelona i realitzarà aquest proper estiu una llarga gira per Nova Zelanda. Tot això gràcies a unes cançons crues, directes i molt curtes, com per exemple "I like the way you undress" o "Undiscriminated".

Amb una actitud postmoderna i sense acompanyament, The Missing Leech va demostrar-se desacomplexat i autèntic. Desafinat de veu i desacompassat en el ritme de guitarra acústica, la Comuna de l'Art va veure quina és la veritable actitud punk.

Tema a part van ser els Happy Band of Japan, una proposta vinguda de Barcelona que en format de duet van oferir un directe més convencional de pop psicodèlic amb guitarra acústica de 12 cordes, guitarra elèctrica amb deelays i baix acústic. La banda, liderada per l'anglès Dan Scott, va ser la cirereta d'un recital experimental i innovador, ideal per un espai obert al risc com és La Comuna de l'Art.
- Eloi Aymerich