Tradició i nostàlgia musical en la sarsuela Maruxa

Unes 400 persones van omplir la sala gran del Foment Mataroní per veure Maruxa, una de les sarsueles més populars del compositor català Amadeu Vives ambientada en l'ambient rural gallec.La sarsuela del passat diumenge va ser un concert de gairebé tres hores, amb la companyia de Joventut Lírica de Barcelona al complet, amb cors i ballet i una col·laboració especial del prestigiós baix-baríton català Vicenç Esteve Corbacho.

Sota la direcció musical del tradicional i nostàlgic Mestre Aníbal Gil i una orquestra de tall simfònic de 14 músics en directe, l'espectacle va adquirir moments d'una dramàtica lírica excepcional, amb duets, trios i solos entre els que va destacar la potentíssima soprano Carmen Rivera en el paper principal femení.

El recital líric estava inclòs dins el programa del IV Cicle de Sarsuela del Foment Mataroní, que un cop al mes ofereix una obra d'aquest popular gènere musical i que ha convertit la sala mataronina en un dels pocs espais escènics catalans on es pot escoltar regularment sarsuela. L'èxit de públic i la resolució interpretativa dels músics de Maruxa va demostrar una vegada més que la música no coneix ni de gèneres ni de modes. Sarsuela populosa i de primera al Foment.

Pep Sala agrada la Sala Cabanyes amb el retrovisor als seus clàssics

Pep Sala va agradar a les més de 200 persones que el passat divendres van assistir a la Sala Cabanyes, en un concert que el músic osonenc va oferir en celebració dels 75 anys de la sala mataronina. El recital, inclòs en la seva gira de concerts 2008, va ser interpretat en clau acústica, amb predomini de les sonoritats fresques i desendollades de guitarres, teclats o violí i va servir per presentar el seu darrer disc, "Un petit moment de dubte". De fet, el vaivé de Pep Sala va moure's del seu repertori com a cantant en solitari a clàssics de la seva època amb la banda SAU. Un clar exemple d'això va ser que Sala va començar el concert tot sol al piano amb el clàssic de SAU "Perestroika".

Pep Sala es va fer acompanyar d'una banda de música de primera línia com van ser Simone Lambregts al violí, Josep Lluís Pérez a la guitarra elèctrica, Lluís Garcia al baix i el californià Ricky Araiza al banjo i guitarra acústica. És amb ells i no amb solitari com el cantant de Vic sona millor i troba la seva fòrmula idònia per sorprendre i agradar, amb temes com "El suite de la boira". El concert es va basar temes de mitjos temps de pop i rock, amb lletres poètiques com "Petjades en la sorra", balades preciosistes com "Si no fós per tu" o fins i tot influències més de folk irlandès, com "La taverna d'Old John".

El músic osonenc va acabar una actuació de més de dues hores de durada amb una sonoritat més americana, amb temes country a so de banjo com "La nina de Mallorca". Tot i això, Pep Sala va tenir sempre el retrovisor enfocat als seus grans clàssics de l'era SAU, amb cançons com "L'onze de setembre" i "Boig per tu", que van ser tocades a la recta final del concert.

Manel Fuentes & The Spring's Team Band: retorn a la carretera

En un concert de més de dues hores, Manel Fuentes & The Spring's Team Band van transportar la Sala Privat a New Jersey amb més de tres-centes persones abocades en l'espectacle.

El recital, celebrat el passat divendres, va arrencar amb la cinquena posada, amb la banda titular en línia amb teclat, baix, guitarra elèctrica i saxo. Amb una excel·lent sonorització el rock d'arrel americana va prendre la sala mataronina, amb un Manel Fuentes imitant de manera fidedigna a "The Boss". Amb cançons energètiques al principi, com "Radio Nowhere", la banda va versionar el millor Springsteen, amb històries èpiques de carretera com "Because the night" o balades immortals com "Knockin' On Heaven's Door".

Els mitjos temps van marcar el compàs del concert, amb el ritme alt, acords en major i visites esporàdiques al blues en temes com "Glory days". En el recital potser es va pecar de solos instrumentals massa llargs sobretot amb el saxo, però tot error va ser esmenat per la extraordinària actitud de Fuentes i la seva Spring's Team Band. La nit es va allargar i Fuentes va reservar un final amb temes com "Fire", encara va tenir temps de versionar als Beatles amb "Twist & Shout" i va fer esclatar Privat amb un estelar "Born to run".

Gran nit de música i rock americà a la Sala Privat amb uns excel·lents Manel Fuentes & The Spring's Team Band, que van demostrar que en la música moderna, els clàssics tenen vigència i que l'actitud explosiva i de donar-ho tot en un escenari permet connectar d'una manera total amb el públic.

Sidonie omple Privat

Presentant el seu últim disc, Sidonie va ser rebut a Privat amb gran entusiasme pel públic que omplia la pista. “Costa Azul” és el quart i últim treball del grup de Barcelona, i el segon que editen en castellà. Encara que en aquest disc predomina un estil més fort, contundent i trangressor també s’hi troben cançons suaus i melòdiques on la balada es manté a flot.

Les lletres de les cançons de “Costa Azul”, nominat a millor àlbum de pop alternatiu pels Premis de la Música, estan inspirades d’una banda, com el seu nom indica en la costa francesa, i en els textos de l’escriptor americà Fritzgerald. De fet, com a curiositat, fa dos mesos la revista “Enderrock” va donar a Sidonie el premi a la millor grup català en altres llengües. També van oferir a Privat cançons dels seus primers dos cds, en anglès. El concert va acabar amb una mena de performance surrealista en la que els integrants de Sidonie representaven una lluna i un gira-sol per donar sentit a la cançó “Giraluna”, també del seu últim disc. I a més van presentar el seu úlim single: “Nuestro Baile del viernes”.