diumenge, 7 d’agost del 2011

Els Ai, Ai, Ai obren el programa 'ddM Concert' a m1tv



Els Ai, Ai, Ai van actuar a l'Espai L’Arquera de Mataró en el transcurs del Festival Mataró, Cruïlla de Cultures 2009, concretament el 18 de juliol d'aquell any. Aquesta gravació, que ocupa el primer episodi del ddM Concert que s'emet aquest estiu a m1tv, ho testimonia. Va ser un concert amb què els músics de la formació es van retrobar amb el públic mataroní just deu anys després de la seva desaparició dels escenaris i d'una aturada en el camí un cop publicat el seu quart disc, Esperit de vi. En efecte, a mitjans de 2007 la banda es reajunta i l'any següent presenta un nou treball d'estudi, Lo més gran del món, que segueix rodant actualment. El grup el formen Pep Lladó (teclats, veus i programacions), Rafalito Salazar (ventilador i veus), David Torras (ventilador i veus) i Jordi Gas (veus).

La formació original la va crear Pep Lladó després de la mort de Gato Pérez. Ell era un dels seus col·laboradors i amics paios i amb altres músics d'ètnia gitana, com Antoni "Sicus" Carbonell o Ricard "Tarragona", tira endavant aquest nou projecte. El primer disc dels Ai, Ai, Ai (Això brama, 1992) és agradable i s'hi barregen versions de Serrat (Paraules d'amor), de Gato Pérez (La curva del morrot) i temes originals, entre els quals destaca per la seva difusió mediàtica Sota la palmera. Aviat, però, el cantant "Sicus" és substituït pel terrassenc Miquel Górriz, i el grup (format definitivament per Lladó, Górriz i "Rafalitu" Salazar) comença una etapa més complexa, caracteritzada per la recerca formal i de continguts, la fusió de la rumba amb altres referents musicals com la música llatina, el rock o el rap, i uns textos cada vegada més rics i elaborats. Fruit d'aquesta evolució són els àlbums Neguits, angúnies i forats (1994), i, sobretot, El temps de Sefalina Kaolin (1996), que conté cançons tan rodones com Anar tirant, temes tan allunyats de la superficialitat de la rumba a l'ús com It's so hard to be a Catalan o Medellín, o una aconseguidíssima i sorprenent versió de la cançó de Raimon Jo vinc d'un silenci. DDM

3 comentarios:

Norma ha dit...

Hola. Perdonad la intrusión. Estoy buscando desesperadamente una canción y como expertos en música en catalán posiblemente podréis ayudarme.
En julio estuve en Girona y en varias emisoras de radio musicales escuché una canción en catalán que me gustó mucho, y me gustaría saber su intérprete. La canta una chica con voz así como aniñada, es pop muy comercial, guitarrero suave (no sé, tipo Nena Daconte o La Oreja de Van Gogh), y el estribillo dice algo de "Sense…" ("sin ti", o algo así, igual no, porque no entiendo catalán). Supongo que es un éxito allí porque la escuché en varias emisoras (Kiss, 40 Principales). Es muy, muy comercial, pero me gustó.
Si podéis ayudarme os estaría muy agradecida.
Llevo varios días buscando por Spotify, en webs y foros y no hay manera.
Perdón nuevamente por "colarme" aquí con una duda personal.
Gràcies!

Norma ha dit...

Aclarado: el grupo era Minimal 21. Los recordaba con más guitarras, la verdad.
Gracias y perdón por las molestias.

ddM ha dit...

Norma,
es fantástico que hayas entrado en Diaridelamusica.com. Cualquier otra duda, ya lo sabes.
Diaridelamusica.com