dissabte, 18 de juny del 2011

Apocalipsi Mazoni

Mazoni al Fem Ateneu aquest divendres. Foto: Marta Pérez i Verge

L'Ateneu d'Arenys de Mar va finalitzar la primera temporada del Fem Ateneu, que ha programat una quinzena de concerts, de la millor manera possible: amb Mazoni [web].

Prometia ser una festa. I ho va ser. Jaume Pla, que aquest 2011 ha tret nou treball, Fins que la mort ens separi, va venir disposat a donar-ho tot i a fer gaudir al màxim a la gent.

A l'ambient s'hi respirava certa bipolaritat: alegria i entusiasme per poder gaudir d'un concert de Mazoni i alhora tristesa al saber que aquest seria l'últim divendres (fins al setembre) que es podria assistir a concerts tant especials com els de l'Ateneu.
El nombre d'assistents (que va ratllar el centenar) ja feia preveure que la nit seria intensa. Mazoni, ell sol amb la guitarra (i el piano a un parell de cançons), ens va oferir una gran estona de bona música. Durant el concert va fer un repàs a les cançons dels seus discs completament aleatori. Sense set list, Mazoni va pujar a l'escenari de l'Ateneu arenyenc amb la voluntat de tocar tot allò que en aquell moment li sortís.

Això va fer que s'anés creant una complicitat extraordinària amb el públic, que va culminar amb cançons com Eufòria (del disc Eufòria 5- Esperança 0) o Apocalipsi now (del mateix àlbum) on part de la gent va acabar dreta, cantant i ballant les cançons. Destacar també la cançó El dubte, del seu darrer treball que va tocar amb el piano, o la ja conegudíssima La granja de la Paula. A més, també es va arrencar amb alguna versió dels Beatles que va ser demanada efusivament pel públic.

Va aconseguir impregnar l'Ateneu de la mateixa força i energia que ell desprenia. Un format acústic molt pròxim on vam poder descobrir al Mazoni més despullat i gaudir de molt a prop de les seves grans dots amb la guitarra.

Va quedar clar perquè Mazoni és un dels màxims exponents actuals. Qualitat, força, energia i sobretot molta proximitat amb la gent. El públic estava content però com ell mateix diu "no n'hi ha prou amb la felicitat, exigim eufòria". I sens dubte va cumplir, ens en va aportar, i molta. ISABEL GONZÁLEZ

1 comentarios:

Pol Cruells ha dit...

Ens ho vam passar de conya! Realment Mazoni te carisma! Felicitats a l'Ateneu per la gran temporada que ha fet!
Pol Cruells