diumenge, 30 de maig del 2010

Miquel Abras es converteix al pop acústic



El pop del cantautor Miquel Abras va aterrar aquest passat diumenge al Cafè Cultural El Dau de Mataró. El català presentava el seu darrer disc Temps de zel en clau desendollada i va respondre a les expectatives amb un recital de gairebé dues hores on va demostrar un so convencional però d'una bella execució. El músic de la Bisbal d'Empordà, conciutadà d'altres intèrprets del nou pop català com Sanjosex o Mazoni -alter ego de Jaume Pla- va afegir força a la llegenda que diu que sent de La Bisbal i amb una guitarra, qualsevol es pot projectar al món del bon pop-rock sense complicacions ni artificis barrocs. Abras és d'ascendència rockera, però en el petit recinte escènic mataroní es va disfressar de popero acústic per obligació, tot i que la seva inconfusible veu tremolosa i greu va declarar-se com a pilar del seu directe.

Abras, sense artifici ni acompanyat, es va descobrir com un músic sòlid, capaç de convèncer la cinquantena de persones del públic que omplien la sala de concerts. Les millors receptes de l'empordanès són les balades melodramàtiques i romàntiques com Cor adormit o Flors a la finestra, petites joies senzilles i rodones, en les que el format desendollat de guitarra acústica i veu solista casen sense fisures.

El rock i el so més contundent van aparèixer en moments puntuals, com amb la brillant i nostàlgica Sola. El músic va rescatar els riffs ràpids i desesperançats de la cançó del seu primer disc Contra tu mateix, va regalar un tema inèdit -Infidelitat- i de colofó va dedicar una cançó a la seva primera filla -Fràgil. Potser Miquel Abras no ha descobert la sopa d'all musical, però aprova amb bona nota l'execució i recepta unes cançons honestes i boniques. ELOI AYMERICH/JOAN GONZÁLEZ