dijous, 29 de gener del 2009

La Coixinera o com renovar el folk

La Coixinera, nascuda a Mataró el 2001, és un dels exponents nacionals de la renovació del folk tradicional amb la incorporació de nous sons i estils. De la guitarra elèctrica al flabiol, els mataronins continuen el seu camí en el nou folk-rock nacional. A Diaridelamusica.com hem parlat amb ells del seu nou disc, “Els Encants”, un treball que van presentar abans de Nadal al Teatre Monumental de Mataró i que significa un pas endavant en la qualitat i progressió musical d’aquesta companyia de saraus de casa nostra. Després d'anys tocant la gaita, el seu rol té més vigència que mai.

dissabte, 24 de gener del 2009

El flamenc de D’Callaos omple el Clap en la primera nit del novè aniversari de la sala



El Clap va iniciar divendres la celebració del seu novè aniversari amb D’Callaos, un grup que deu molt a la sala mataronina i que ara torna amb entrades venudes la confiança que els seus responsables van donar-los des d’un principi. La sala gran del Clap estava a rebentar, plena d’admiradors de tot el maresme que no van deixar de cantar i ballar en cap moment del concert.

El grup de Terrassa va oferir la seva cara més flamenca, sense que aquesta opció els fes perdre ni un gram d’energia dalt l’escenari. La veu de Maribel Martin, la “canija”, va liderar sense problemes els set músics que l’acompanyen i també tot el públic de la sala.

D’Callaos van presentar el seu nou treball discogràfic, “Desde mi balcon” que van alternar amb les melodies del seu primer disc, “De paso”. Aquesta combinació va permetre escolar peces ja clàssiques del grup, com “hasta que salga el sol” o “los pajaros” amb altres temes més recents com “D prestao”. En un i altre cas, però, el públic va mostrar-se gran coneixedor de les lletres, demostrant així l’èxit de l’estratègia de marketing de D’Callaos, que sempre han permès, i potenciat, la descàrrega gratuïta de la seva música.

La nit havia començat amb Juanito Makandé i la seva Banda Formal que van esclafar l’ambient amb una particular proposta de funk andalús, batejada pel seu líder com una barreja de Jamiroquai i Camarón. Tot un descobriment que no va decebre ningú i que va ser un bon primer plat per una nit flamenca d’aniversari. RITA VILLÀ

divendres, 23 de gener del 2009

La sensació es diu Slow Reno

De sonoritats anglosaxones, lletres en anglès i riffs d’elèctriques elegantíssims, Slow Reno és una de les promeses del pop comarcal. Aquesta jove banda de Mataró està apunt de treure nou disc i afinen el seu directe que ja s’ha pogut veure a sales de renom de talla estatal com Razzmatazz. A Diaridelamusica.com hem parlat amb ells de l’actuació que realitzaran el proper dia 24 de gener al Clap de Mataró conjuntament amb Lö Mueso i The Last 3 Lines, actuant en un dels concerts especials del 9è aniversari de la sala mataronina. La sensació musical del moment es diu Slow Reno.



A partir d'ara la ràdio on-line

A partir d'aquesta setmana obrim una nova secció multimèdia al Diaridelamusica.com. La secció ddM Ràdio comptarà cada divendres amb el podcast del Diaridelamusica.com versió ràdio que cada setmana tiren endavant a Mataró Ràdio (89.3 FM - cada dijous a les 19:30). La periodista Laura Cera és la veu i redactora de l'espai, que coordina el periodista, productor i membre de Clack Produccions Joan Salicrú.

dissabte, 17 de gener del 2009

Dídac Rocher, el cantautor descobert



Prop d'un centenar de persones van acudir al Teatre del Centre Cívic el Gorg de Sant Vicenç de Montalt el passat divendres per gaudir del concert del cantautor arenyenc Dídac Rocher. El repertori del concert es va basar principalment en les cançons de "El Nus", el primer i nou disc del jove cantautor que ja està gravat i que sortirà a la primavera.

Dídac Rocher té la sonoritat de Roger Mas, l'estranya calma quotidiana de Jabier Muguruza i l'energia vital de Narcís Perich. El jove músic d'Arenys de Mar treballa un folk obert al pop de saló i aposta per un repertori amb temes propis, tot i que també musica poetes com Joan Vinyoli i s'atreveix a posar melodia als versos de "Dona de primavera" de Joan Margarit, "Cos d'Ivori" de Carles Duart o "El gran dolor" del poeta arenyenc Fèlix Cucurull. Una aposta valenta que li funciona.

El recital va començar tranquil, amb un Rocher sol a l'escenari, acompanyat només per instruments com la melòdica o el xilofon. Un inici sensible i atmosfèric, ideal per balades com "L'hora tranquila", cantada com un sonet esplèndid acompanyat de tuba i guitarra. Ja amb 5 músics acompanyant-lo -piano i teclats, baix, bateria acústica, tuba i guitarra elèctrica- Rocher es va destapar cap a músiques més complexes i contundents, com un excel·lent "Confetti negre", una lliçó sobre com elevar al pop més robust de bateria i distorsió una cançoneta folk.

El Teatre del Centre Cívic El Gorg va presenciar la descoberta d'un nou cantautor maresmenc. Sensibilitat i poesia folk oberta als sentits: Dídac Rocher. - ELOI AYMERICH.

diumenge, 11 de gener del 2009

Metal contundent per iniciar l’any amb força de la mà de Cyan Bloodbane



La sala Revel’s de Calella de Mar va omplir-se dissabte d’amants del més pur heavy metal. El grup Cyan Bloodbane va ser el protagonista d’un concert fosc i intens, que va comptar amb un públic absolutament entregat.

Cyan Bloodbane van néixer a Pineda de Mar ja fa més de 10 anys. Aquest llarg recorregut com a banda els dóna professionalitat dalt l’escenari i sobretot un so compacte i potent que els ha atorgat un lloc en l’escena metal del país.

Les seves cançons es caracteritzen per una instrumentació contundent, amb gran protagonisme de la guitarra elèctrica com a instrument solista. La melodia, en contrast, segueix cadències gairebé líriques que ens remeten al heavy més clàssic, tot i que la veu d’Eric Quesada s’encarregui de donar-li la força necessària.

Amb dos treballs publicats sota el braç, Cyan Bloodbane van demostrar a Calella que estan en plena forma. De la mateixa manera que els seguidors que van apropar-se a la sala Revel’s van saber respondre les expectatives del grup corejant sense parar les seves composicions. RITA VILLÀ