dissabte, 24 de maig del 2008

El so fàcil de Rafa Pons enganxa Privat


Rafa Pons, músic habitual a la programació de la Sala Privat va actuar i agradar sense complicacions el passat divendres. Davant d'un centenar d'espectadors Pons i la seva guitarra acústica es va acompanyar d'un teclista cinc estrelles com Joan Berenguer i un guitarra elèctrica, en un format senzill i al que va saber treure un excel·lent rendiment. Temes com "Filatélico" en són un clar exemple, un pop de mitjos temps en clau gamberra que li funciona de meravella.

El cantautor urbà és un clar exemple d'un moviment que a l'estela i sonoritat del rock comercial en castellà de McClan o Revolver han reinterpretat l'estil amb lletres sense grans pretensions i tornades enganxoses i rodones com "La niña de Getxo" o "Supongo".

Del blues a la balada pop, Rafa Pons va destilar un recital tranquil i melòdic, amb l'amplificador i distorsió justa i la poètica necessària. En procés de gravació del seu segon disc, el directe va sonar compactat i molt sòlid, lent però segur, un directe que sona a cosa gastada i radiofònica, però en tot cas, vàlida. La veu rogallosa del cantant i el so fàcil de les seves cançons li permeten tenir a Rafa Pons un espai musical propi.
- Eloi Aymerich